El compromís de les famílies amb els projectes educatius dels centres on confiem els nostres fills passa, entre moltes altres coses, per compartir els valors i facilitar que les competències que aprenen en les escoles i els instituts també es puguin practicar i desenvolupar en l’entorn més proper. Una de les competències socials és la de conèixer i posar en pràctica estratègies i hàbits que intervenen en el propi aprenentatge i podem dir que tenir cura dels materials d’aprenentatge i dels espais comuns forma part d’aquesta construcció d’hàbits cívics.

D’altra banda, és evident que ens trobem en un moment de canvi del model social i cultural, molt probablement accelerat per la pandèmia de la Covid que ha generat una situació de crisi en molts àmbits. L’economia s’ha vist alentida i les famílies, en general, hem posat en l’horitzó un dubte més que raonable en el consum que fem a casa. Hem donat valor a conceptes com “economia circular”, que ens fa reutilitzar elements que, poc temps abans, no dubtàvem en substituir per altres de nous.

Els conceptes de reciclatge i reaprofitament també formen part de les actituds proactives davant l’emergència del canvi climàtic que pateix el nostre planeta.
No comprar els llibres de text cada any i participar de projectes de socialització o reutilització té a veure, també, amb les dues qüestions que hem parlat.
La reutilització s’ha d’entendre com una acció de la comunitat educativa en el marc del desenvolupament sostenible que te com a objectius:

    • disminuir el cost econòmic que suposa la compra de llibres a les famílies,
    • facilitar l’accés als llibres a tot l’alumnat del centre,
    • reduir els residus generats i fomentar el respecte envers el material comunitari.

I, per entendre millor el concepte d’equitat que amara tot projecte de reutilització paga la pena llegir el que va publicar la UNESCO l’any 2016, el document 23 que duia per títol “Cada nen hauria de tenir un llibre de text”; en les primeres línies del llarg article de 16 pàgines especifica que “A més de comptar amb bons docents, la millor manera de millorar l’ensenyament i l’aprenentatge és disposar de llibres de text ben elaborats i en quantitat suficient”. Tot i que el marc general de l’article tenia en compte altres societats econòmicament més desfavorides, els conceptes més genèrics sobre l’ensenyament són plenament vàlids: els estudiants (tinguin l’edat que tinguin) han de tenir un material d’aprenentatge propi, que se’l puguin fer seu i que, en el cas de llibres socialitzats o reutilitzats, sàpiguen cuidar per traspassar-los a altres companys.